dimecres, 13 de novembre del 2013

Més val tard que mai?

I al final m'acabes donant la raó pràcticament en tot. Però al final. I a mi de què collons em serveix que ara em donis la raó? Si ni tan sols hi deus caure que totes aquestes coses jo ja te les deia. A mi no em serveix de res. Més val tard que mai? Potser per tu, sí. A mi em fa ràbia. No que arribi tard, no. Que acabi arribant. Per mi ja t'hauries pogut quedar allà, estancat en les teves ximpleries i en les teves manies absurdes. 

I sincerament: tant de bo pogués alegrar-me que tot et vagi bé. Jo seria més feliç.

3 comentaris:

  1. Respostes
    1. Una mica, però tranquil. No estic així les 24h del dia. Per cert, benvingut.

      Elimina
  2. De vegades es troba a faltar una major dosi de confiança inicial. Quan ens donen la raó..., tard, a voltes fa més ràbia que no pas suport.

    ResponElimina