divendres, 15 de novembre de 2013

Sento l'olor de terra mullada

Sóc fora del pou. Ja no sóc a les profunditats tranquil·les i serenes —absorvents— de les seves aigües. Dimecres n'escalava les parets amb ajuda d'una corda llançada a temps i veia la llum a dalt de tot, dijous seia a cavall a la seva vora, un peu fora i un peu dins. Avui, per fi en contacte amb la terra, m'assec recolzada en el seu mur, per la part de fora. És com si l'aire fes olor a terra mullada, la calma després de la tempesta, la incertesa de no saber si dilluns que ve em tornaré a llevar envoltada d'aigua i algues i pedres i m'hi voldré quedar. Sé que demà i demà passat m'aixecaré i aniré a fer una volta, intentant allunyar-me del pou. Potser fins i tot m'hi creuré tan lluny que no entendré com hi vaig arribar a caure. Però ara també sé que no puc tenir la seguretat d'haver pres prou distància d'aquest forat, negre però segons com, temptador. Submergida a les aigües del pou, no cal lluitar per res.

13 comentaris:

  1. Jo també he estat al pou i, tens raó, no cal lluitar per res allà dins. Per sortir-ne primer cal rendir-se. Petons

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cent per cent d'acord amb tu. Lluitar és inútil, més val acceptar la derrota i esperar que el mateix pou et vulgui deixar sortir.

      Suprimeix
  2. No t'ho prenguis malament, però el pou, segons com, és un refugi i un amagatell.
    Volem eixir del pou, ara mateix?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara mateix m'hi sento fora. Molt a prop, però fora. El meu pou no és un refugi agradable. És més aviat una angoixa esmorteïda que no et fa bo per no fer res. Prefereixo seguir fora!

      Suprimeix
  3. Crec que s'està millor quan sents el vent a la cara que no pas en el pou. Ara bé, entenc que hi ha moments en que guardar l'equilibri emocional és molt difícil i l'enganyosa tranquil·litat que aporta el pou pot semblar que asserena, però en realitat consumeix.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és que el pou assereni... és que quan hi ets dins, no pots lluitar, i com que no pots, no cal ni que ho intentis. De bon tros que prefereixo el vent a la cara!!! Ara el sento, avui fa sol, però fred i bufa vent de tant en tant... =)

      Suprimeix
  4. AL pou no pots sentir l'olor de la terra mullada. Endavant, camina-hi, deixa que el vent et dugui lluny del pou.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Exacte, rits! Això intento... Anar-me'n allunyant, uns passets cada dia.

      Suprimeix
  5. Només es tracta de fer el que de veritat vulguis fer... i pensar el que en realitat vulguis pensar... no és fàcil, però és efectiu...

    Amunt i crits i quan siguis dalt de tot, endavant les atxes!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí... sembla fàcil quan ho dius, fins i tot quan ho penses, però quan ho vols posar en pràctica, costa! Però no deixo d'intentar-ho. =)

      Suprimeix
  6. Cal molta força per escalar els pous; per això són tan d'agrair les cordes que llisquen fins a les mans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que de vegades apareixen cordes que ens ajuden a sortir, o si més no, a avançar uns metres... sempre són benvingudes.

      Suprimeix