dilluns, 11 de novembre de 2013

Dillunsos en blanc i negre

No sé perquè, però mai he fet això d'associar dies bons o dolents amb colors més o menys alegres. Hi ha qui diu que té un dia gris, els anglesos parlen de "blue days" i per a la protagonista de Breakfast at Tiffany's els dies dolents són vermells. 

Malgrat això, sé que de vegades veig la vida en blanc i negre, com una tele antiga o espatllada, una vida que està matisada i que no brilla tant com hauria de brillar. Aquests dies la indiferència és el sentiment, si se'n pot dir així, més fort. Per això el color és magenta. Hi pot haver un color més oposat al blanc i negre?

5 comentaris:

  1. Els daltònics, un col·lectiu amb més dies confosos .... quin color té la confusió?

    ResponSuprimeix
  2. A vegades en Blanc i negre, surten unes fotos molt boniques... aquest és el primer pensament que m'ha vingut, però, tens raó m'agrada més el magenta.

    Tot i així, a vegades aquest blanc i negre uniformador d'emocions, pot ser un bon pas, potser necessari per aconseguir tots els colors.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, no et falta raó... però quan dic que veig la vida en blanc i negre la sensació que tinc... és que no en puc gaudir al 100%. Que m'estic perdent coses, detalls, Que la visc com de lluny, com si la mirés a través d'un filtre i no l'estigués visquent realment jo. Llavors, de cop un dia, tot torna a aparèixer a tot color i torno a tenir la sensació de poder palpar, tocar la meva vida i fer-la anar per on jo vull. Torno a agafar les regnes.

      Suprimeix
  3. anna-historias.blogspot.com .

    Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies

    ResponSuprimeix