Potser massa dies sense posar per escrit idees que realment volien treure el cap. Per això ha arribat aquest blog. Escriu, i no pensis, escriu i no sentis, escriu i no mengis tant, escriu i no estiguis trista. Escriu, escriu, escriu. Escriu i oblida't que no saps ni què ni qui vols; escriu i oblida que si ho sabessis, no tindries les forces necessàries per lluitar i aconseguir-ho; escriu perquè no saps si lluitar per algú val la pena o si més val deixar-ho estar.
Escriu i digue't que ets prou forta, que demà ho faràs millor, que de fet, després de publicar aquest post, pots començar a fer-ho millor. Escriu per treure-ho tot i deixar de banda les coses que t'amoïnen, per aparcar els problemes en aquest lloc virtual i poder encarar-te a la vida 1.0, que ja prou costa.
Escriu per dir a aquell parell que ja poden fotre el camp, que el sofà és teu i que només hi seu qui tu decideixes. Que no et faran ballar el cap. I que vals més del que es pensen.
Escriu que avui tens raons per somriure i demà encara en tindràs més. Escriu i sigues feliç.
Escriu i somriu.
Oh! 100% d'acord amb tu: escriure és catàrtic.
ResponEliminaDoncs això farem, Montse... =)
EliminaM'agraden els colors, m'agrada el magenta... escriu, escriu, escriu, desfogar les coses tristes i després escriu, escriu, escriu per crear-ne de boniques...
ResponEliminaDe moment em concentro en la número 1... mai he estat massa d'escriure coses boniques! ;)
Elimina