Per què magenta?

Aquest blog ha nascut amb vocació de ser anònim per un motiu molt concret. I és que tinc la necessitat d'escriure i esplaiar-me en format blog (surten coses diferents que en un diari personal dels de tota la vida). Si sé que qui pot llegir el blog també pot saber qui sóc, o fins i tot saber de qui o què parlo, això em fa mesurar les paraules, o estar-me d'escriure certes coses. I llavors el blog ja no faria la seva funció.
Si sou aquí, si esteu llegint això, us he d'advertir que no espereu trobar en aquest espai res més que sentiments, pensaments i relacions d'idees generalment negatius. Que per coses de la vida, les vessants positives i alegres de tot plegat, no necessito tant posar-les per escrit. No espero distreure ningú amb el que escric, i molt menys aportar quelcom als possibles lectors; ni agradar, semblar interessant, divertida, o altres. Tampoc existeix aquest blog perquè vulgui ser llegida o rebre comentaris (tot i que no negaré que sempre s'agraeix, però senzillament no és l'objectiu). L'únic que vull és escriure tranquil·la i que em deixin en pau. I si mai deixo d'escriure, podeu estar segurs que és perquè tot va millor.

Ah, que no me n'oblidi: el color és magenta perquè és el to del que intento tenyir els meus dies.

1 comentari:

  1. Quan un escriu de manera que puga ser llegit, deixa de ser anònim, perquè el possible lector sempre veurà algú darrere del que llig. Aquesta, diguem-ne imatge, serà per al lector, més o menys encertada o totalment equivocada amb la real, l'identitat de l'autor.

    ResponElimina